Plans de Desenvolupament comunitari
Com a principis bàsics del nostre treball, cal que destaquem com a prèvia que els Plans de Desenvolupament Comunitari parteixen de la concepció de comunitat com a ens viu configurat per la relació de tres protagonistes, la ciutadania, organitzada i no organitzada; els serveis i recursos públics; i finalment les administracions. A partir d’aquest aclariment podem parlar que la nostra intervenció és fonamenta en: Intervenció social amb criteris de Territorialitat.
En el nostre cas, els barris d’habitatge social i les seves àrees properes com unitat operativa per a intervenir, amb la finalitat de integrar-los als municipis i a les ciutats, fent front a les problemàtiques específiques dels territoris a partir de l’inici de processos participatius.
Aquests barris es van configurar per a l’absorció dels fluxos migratoris dels anys, 60 i 70, sense cap tipus de planificació urbanística i amb diferents dèficits i problemàtiques, entre els quals trobem:
- Falta d’equipaments i infrastructures com escoles, dispensaris mèdics, centres socials, etc.
- Situació urbanística de incomunicació i exclusió.
- Degradació d’estructures i de l’entorn.
- Superpoblació de barris i habitatges.
- Multiproblemàtiques associades: nivells alts de desocupació, baix nivell formatiu, existència d’absentisme escolar, etc. Configurant-se una sensació de "gueto", d’exclusió i de no integració en paràmetres de “normalitat social”.
Multidimensionalitat
Aconseguir la inclusió dels territoris més desfavorits necessita de respostes globals i transversals les quals han de ser articulades no tant sols des de les administracions públiques sinó també des de la societat civil, aquest plantejament reforça la idea de corresponsabilitzar als propis veïns dels territoris per tal que també puguin contribuir a la millora de la qualitat de vida
Partenariat
És un element clau en els Plans de Desenvolupament Comunitari, administracions públiques, institucions privades, entitats i associacions sense afany de lucre, concentren esforços amb la intenció d’aportar respostes globals i eficients, optimitzant al màxim els recursos existents i millorant-los mitjançant la coordinació.
- En els Plans de Desenvolupament Comunitari impulsats per la FAVIBC trobem entre el seu partenariat:
- La Generalitat de Catalunya
- El Ministeri de Treball i Assumptes Socials
- 11 Administracions Locals
- 194 associacions i entitats dels barris
- 4 Universitats de l’àmbit català
La Participació
La participació es converteix en l’element estrella dels Plans de Desenvolupament Comunitari, partint de la pròpia població i dels serveis públics per tal de construir un diagnòstic de la realitat existent, amb la finalitat d’iniciar processos que permetin dissenyar i planificar les accions a portar a terme, fomentant així la corresponsabilitat i l’enfortiment del teixit associatiu al mateix temps que la identitat de la comunitat com a valor positiu (creixement individual i col•lectiu).
El foment de la participació i de la implicació de la comunitat han estat reptes per a la FAVIBC des de l’inici dels “Plans de Desenvolupament Comunitari” i actualment podem constatar que la experiència acumulada ens ha fet ser en moltes ocasions un referent autonòmic i estatal per la riquesa, la varietat i l’amplitud d’experiències i metodologies, fet que es corrobora per les continues consultes d’ajuntaments i institucions per al desenvolupament d’experiències, per els múltiples requeriments a participar en xerrades i conferències a diferents universitats, per la nostra exposició com a bones pràctiques al Ministerio de Treball y de Asuntos Sociales, així com articles apareguts en diferents publicacions .
Un diagnòstic comú, compartit i participatiu
Dimensionar las problemàtiques socials d’un territori comporta la necessitat de analitzar-les des de la seva globalitat, tenint en compte totes las visions i percepcions que es troben implícites en la comunitat (la visió de la ciutadania, dels recursos tècnics que estan treballant en el territori, i de las pròpies administracions).
Des de la FAVIBC, per la realització d’aquests diagnòstics s’ha comptat amb la col•laboració de diferents Universitats, com la Universitat de Barcelona: Facultat de Ciències de la Educació, la Universitat Autònoma de Barcelona: Facultat de Ciències de la Educació (Departament de Pedagogia Social), la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB ( Equip d’anàlisi Polític i el Postgrau de Sostenibilitat i Participació Ciutadana, i altres institucions: CREA, ÍNDIC.
Més enllà del projecte. Treballant en procés
El nostre objectiu es poder transformar realitats i problemes estructurals que superen la dimensió de l’individu, això comporta treballar amb perspectives de procés, un procés que implicarà canvis en la realitat i relacions dels ciutadans, en el replantejament de la seva identitat i en el reforçament de la mateixa com un valor positiu.
En aquest procés tots aprenem. Els veïns aprenem a deixar de banda la cultura de la queixa per començar a fer aportacions i propostes que ens permetin formar part de les solucions; els tècnics aprenen a escoltar i treballar amb la població i no tant sols per la població, reconeixent a l’altre i aprofitant les aportacions que es puguin fer des d’altres perspectives; i les administracions a cedir espais de poder i potenciar la corresponsabilitat de las parts implicades, reforçant d’aquesta manera la figura del ciutadà com a agent actiu, avançant cap a una democràcia més participativa.
En el desenvolupament d’un Pla Comunitari, es podran portar a terme activitats i projectes que tindran un inici i un final. Però un Pla Comunitari va molt més enllà d’aquestes activitats i projectes. Un Pla Comunitari suposa l’inici d’un procés que un cop iniciat no s’atura ja que planteja canvis en les relacions i en els valors, en els objectius dels agents implicats i en les seves formes d’organització, una finalitat doncs, és la transformació de la realitat social partint del paper de la comunitat en un procés constituent i irreversible.
L’Òmnia, projecte d’accés a les noves tecnologies impulsat per la Generalitat de Catalunya i gestionat per la FAVIBC, ha apostat des del principi per al seu desenvolupament, facilitant la gestió del mateix amb les entitats veïnals dels diferents territoris on aquest projecte es desenvolupa, resolent de forma propera l’accés, la ubicació i el funcionament, en definitiva els usos, per tal que siguin utilitzats per als ciutadans/es, i introduint criteris que hi fomentin la participació, la corresponsabilitat i la identitat de barri com a valor positiu i enriquidor.
Les tres lines d`actuaciò dins del projecte son:
Promoure el accès gratuit a les noves tecnologies a tothom.
Promoure la inserciò social i laboral mitjaçant aquestes noves tecnologies.
Promoure el treball comunitari i les accions formatives.
Des dels seus inicis, la FAVIBC ha apostat pel treball social amb els joves, tot adaptant-se a la realitat social de cada moment i sempre tenint present les necessitats i motivacions del col·lectiu juvenil.
Algunes característiques que defineixen la situació actual dels joves dels nostres barris són: el fracàs escolar, l’alt absentisme, la presència de drogues, l’atur, la precarietat laboral, la falta d’integració, la delinqüència i violència, entre d’altres.
Per tal d’abordar aquesta sèrie de problemàtiques, des de la Federació i conjuntament amb organismes de l’Administració Pública, s’impulsa des de fa anys el Projecte de Joves de FAVIBC. En aquests moments, podem parlar d’un projecte consolidat a molts territoris, gràcies a l’esforç que assumeix la FAVIBC:
- Finançant la part de despeses derivades de les activitats realitzades en el Projecte de joves.
- Promovent la transversalització de la resta de projectes gestionats des de la Federació: El Pla de Desenvolupament Comunitari i el Programa de noves tecnologies Punt Omnia. (El fet que hi hagi un equip tècnic per territori, facilita l’optimització dels recursos disponibles al barri.)
- Posant a disposició la borsa de voluntaris de la Federació, la qual cosa permet el foment de la participació activa als barris.
Tal i com s’ha exposat, des de la Federació, s’inverteixen recursos tant humans com econòmics en aquest projecte. No obstant, continua sent essencial la implicació i col·laboració dels organismes públics, per tal de garantir una continuïtat tant dels projectes, com dels professionals amb l’objectiu d’aconseguir una estabilitat laboral pels tècnics referents de cadascun dels territoris.